LA CIUTAT EDUCADORA, CIUTAT DE PAU I OPORTUNITATS
Tal i com va dir Gandhi, “no hi ha camí per la Pau, la Pau és el camí” i aquí l’Educació hi té un paper clau: són les llambordes que construeixen i faciliten el trajecte. Les Ciutats Educadores no només reconeixem la importància cabdal de l’educació per construir espais de canvi, sinó que a més sabem que aquest camí no es pot recórrer en solitari: són necessàries aliances d’espectre ampli entre tots els sectors socials. Es requereix d’un gran esforç col·lectiu per crear oportunitats de creixement que pivotin al voltant del benestar dels seus ciutadans i ciutadanes, on es garanteixin els drets i es creïn oportunitats per a tothom per eliminar les desigualtats que es troben entre les problemàtiques que atempten contra la pau i el desenvolupament lliure i digne de totes les persones.
Calen àncores que ens arrelin però també tenir punts de referència a l’horitzó, saber on hem d’anar, més encara en moments històrics d’inestabilitat i d’incerteses com l’actual. Amb tot, les incerteses no sempre són negatives. El dubte és la pedra fundacional de l’aprenentatge, és la línia de sortida: ens cal més pensament crític, curiositat i imaginació per retornar el poder de l’educació com a eina que ens permet transmetre valors essencials i construir ciutats de pau, respecte, justícia i diàleg. Hem hagut d’aprendre que els Drets Humans no són negociables i el dret internacional ens recorda que els governs no els concedeixen, sinó que tenen l’obligació de protegir-los, desenvolupar-los i vigilar-ne la seva aplicació. Així, el dret fonamental a l’educació comporta també l’obligació de ser educatius. Aquesta és, probablement, una de les fites històriques més rellevants i requereix d’un treball constant i col·lectiu que les Ciutats Educadores coneixem des de fa temps i que hem anat teixint, a poc a poc, en una xarxa mundial cada vegada més gran i sòlida.
Tenim molt clar que el primer òrgan institucional de contacte amb la ciutadania són els governs locals. Els grans reptes globals comencen aquí i no hi podem arribar tard: hem de fer germinar la llavor a la seva base i comprendre, ara més que mai, que l’educació no existeix només com una realitat d’estudi tècnic o metodològic, sinó també com un concepte d’abast global que parla d’altres qüestions relacionades amb la història, la inclusió, l’abordatge de les desigualtats, l’accessibilitat, la convivència pacífica, la diversitat o la cohesió social, entre tantes d’altres.
Amb tots aquest precedents, i en l’actual clima mundial, podria semblar ingenu parlar de la importància de la pau davant la violència, de l’educació davant l’exclusió o de les cures per sobre de l’individualisme, però no només no és utòpic, sinó que segurament sigui indispensable. La pau i l’educació comparteixen en molts aspectes el mateix camp semàntic: per cultivar la pau es requereix de respecte, observació, aprenentatge i imaginació, com també passa amb l’educació. Son eines úniques de canvi que tenim a la nostra disposició. El dia 30 de novembre celebrem el Dia Internacional de la Ciutat Educadora i les Ciutats Educadores ens comprometem a cercar, imaginar-les, i generar oportunitats i espais per créixer.
Pau Gonzàlez Val
Regidor d’Educació Ajuntament de Barcelona
President-delegat de l’AICE